Per fer la certificació energètica d’un habitatge, local, oficina,etc. Cal recopilar les característiques físiques i constructives del recinte, de les instal.lacions existents, i si han hagut modificacions respecte l’estat inicial: de l’edifici.
A partir d’aquestes dades i amb l’ajut de progrmaes informàtics, es calcula la qualificació energètica de l’immoble i es genera un document segons format establert pel Ministeri de Foment. Aquest document ha d’anar signat per un tècnic, que certifica així la veracitat de les dades indicades i la validesa del resultat obtingut.
En el cas de no poder obtenir una dada concreta (p.e. gruix d’un aïllament), els programes informàtics, permeten usar valors de referencia (establerts segons l’any de construcció de l’edifici) però sovint a costa de  de no poder fer constar millores afegides a l’habitatge o local (p.e. un trasdossat inetrior), de manera que la qualificació resultant sol ser més baixa.

La certificació global d’un edifici s’elabora igual que la d’un habitatge o local; la principal diferencia ( apart del volum de dades a recollir ) és que s’otorga una única qualificació per tot l’edifici.
Aquest tipus de certificat és més indicat per aquells edificis que es poden comercialitzar sencers; oficines, naus industrials, equipaments privats, etc… En el cas d’edificis d’habitatges, un certificat global principalment és útil per demanar ajuts ( veure aquí ).
Cal valorar-ne també la utilitat posterior; un certificat d’edifici és igualment vàlid per poder vendre o llogar una única entitat del mateix, peró no aporta uan información realista sobre l’entitat en qüestió, ja que la qualificació és una mitja de tot l’edifici (aixó perjudica especialmente les entitats més ben orientades, amb aillament tèrmic i/o amb instal.lacions renovades, ja que un valor mitjà no reflecteix les seves bones prestacions ).

Els edificis consumeixen energía per totes les bandes; il.luminació, climatització, alimentació d’aparells, ascensors, bombes d’aigua, portes automàtiques, detectors d’incendi, i tantes coses.
Racionalitzar tota la despesa energètica d’un edifici existent pot suposar un estalvi molt important, pero requereix un estudi en profunditat de tots els elements implicats.
La monitorització de consums consisteix simplement en afegir un lector a cada una de les derivacions de subministrament per tal de fer lectures periòdiques del consum. Només coneixent el consum desglossat de cada linia ( sigui electricitat, aigua o gas ) es pot saber on hi ha més coses a corregir, o més estalvi a fer.

L’eficiéncia energética va molt més enllà de la qualificació i certificació; un cop comprovat que tenim un edifici poc eficient, la gran pregunta és com millorar-lo efectuant una despesa raonable.
Cal recordar que la despesa en millores energétiques es recupera. Peró cal avaluar be l’amortització económica real de cada mesura; en alguns casos pot ser preferible obtener un estalvi petit però inmediat, en d’altres interessarà un estalvi a llarg termini que doni un important valor afegit a l’inmoble.